Categories
Uncategorized

La mà de Fàtima

Origen i significat de la mà de Fàtima L’origen d’aquest símbol es remunta a l’any 224 dC. C., almenys quant a ús documentat. Té el seu origen en el judaisme, en les cultures jueves sefardites. Amb el pas del temps, però, diverses religions ho han anat adoptant. Cadascuna li dóna un significat diferent, encara que és cert que totes li atorguen grans valors, i el relacionen amb un déu únic. També és cridada la mà de Jamsa; jamsa o hamsa significa cinc, en àrab, en principi, en referència als cinc dits. També fa referència als cinc pilars de l’islam, mentre que els jueus relacionen el terme amb el Pentateuc. La realitat és que, atès el seu origen, no té a veure realment amb aquests elements. A més, a l’islam no se’n permetria l’ús com a amulet, seguint una lectura estricta de l’Alcorà.

Llegenda de la mà de Fàtima Hi ha diverses llegendes relacionades amb la mà de Fàtima i ningú no sap exactament quin és el seu origen. Tot i això, en aquest article d'unCOMO et presentem la més acceptada: La llegenda explica que Fàtima, la filla del profeta Mahoma es va trobar un dia a casa seva, preparant el sopar, quan va arribar l'Alí, el seu marit. Fàtima, en escoltar-lo, es va afanyar a rebre'l. No obstant això, Ali no arribava sol, sinó acompanyat per una jove concubina (cosa permesa). Fàtima es va sentir gelosa i decebuda, però, sense dir res, va tornar a la cuina a continuar amb el sopar. El temps que va seguir al moment en què va veure el seu marit amb la concubina, la Fàtima va quedar impactada i no era conscient del que feia. Així, va començar a remoure el brou que estava bullint en una olla utilitzant la mà. Tan malament es va sentir que no notava estar cremant-se la mà. Va ser en aquell moment quan va aparèixer el seu marit, que li va treure la mà de l'olla, instant en què ella es va adonar del que passava. Alí li va guarir la mà, i li va confessar que havia passat la nit amb la concubina, de manera que Fàtima es va posar encara més trist. A la següent nit, Alí ​​va tornar a estar amb la concubina, i Fàtima els va veure, espiant-los després d'una escletxa. No va poder contenir la tristesa i va començar a plorar, instant en què l'Alí va començar també a sentir-se molt trist ia notar que li queien llàgrimes. Alí va deixar la concubina i es va bolcar a Fàtima la resta de la seva vida. Aquesta llegenda fa que moltes dones utilitzin la mà de Fàtima com a símbol per tenir més paciència davant aquests comportaments dels seus marits. A partir d'aquesta llegenda, un dels principals significats de la mà de Fàtima és el seu poder per atraure la bona sort, la fidelitat, la fertilitat i la paciència. Així mateix, també se li atorga un significat de protecció, sobretot cap a les dones i especialment les embarassades. Si vols llegir més articles semblants a Significat de la mà de Fàtima, et recomanem que entris a la nostra categoria de Cultura i Societat.

El hamsa o khamsa —àrab: خمسة, ẖamsa, literalment ‘cinc’— és un símbol que consisteix en una mà amb un ull enmig. Els musulmans l'anomenen la mà de Fàtima (per Fàtima az-Zahrà, filla de Mahoma) i els jueus la mà de Míriam (per Míriam, germana de Moisès). Sembla tenir un origen púnic, com a símbol de la deessa Tanit. Actua com a amulet per protegir contra els mals esperits. Recentment hi ha qui li vol donar un altre significat: el diàleg religiós i el bressol oriental comú a l'islam i el judaisme.



Aquest símbol no s'ha de confondre amb el cigne mític (hamsa), que simbolitza puresa, seny i bellesa en l'hinduisme. Els cignes constitueixen un element important de la simbologia poètica i mítica del subcontinent indi.

Enviar comentarios

Otras preguntas de los usuarios

Categories
Uncategorized

Així van ser els moments més inolvidables de l’estrella de Grease, Olivia Newton-John.

La nostra S’endú autèntica i original !

L’actriu i cantant Olivia Newton-John, l’estrella de Grease, ha mort als 73 anys. Havia lluitat durant més de 30 anys contra el càncer de mama. La seva família ha demanat que “en lloc de flors” els interessats enviïn donacions a la Fundació Olivia Newton-John. Tot i que va fer altres pel·lícules i va aconseguir col·locar cançons als números una de les llistes nord-americanes, com Physical (1981), l’enorme èxit de Grease, juntament amb John Travolta, és el primer que sol venir a la ment dels espectadors.

El mateix Travolta ha dedicat aquest dilluns unes paraules a la seva companya de repartiment: “Vas fer les nostres vides molt millors”. La seva mort ha tingut un enorme ressò als mitjans i també a les xarxes, on molts han lamentat la seva mort i han valorat la gran pèrdua . Alguns han optat per recordar alguns dels seus moments inoblidables.

Fragment d’ un èxit de Grease amb Jhon trevolta!

Un recull d’ èxits d’ella de Olivia Newton-John
Categories
Uncategorized

Avui és 10 d’ Agost el dia 222 , el dia d’ inici de les llàgrimes de “Sant Llorenç “

FONT: La Vanguardia.

La pluja d’estrelles de les Perseides és una de les més esperades de l’any, coincidint amb l’estiu a l’hemisferi Nord.

Les Perseides, també anomenades llàgrimes de Sant Llorenç, són una de les pluges de meteors més importants de l’any. De fet, són les més abundants, i és que, segons l’organització astronòmica, en una hora es poden arribar a observar entre 50 i 100 cada hora. A més, com té lloc durant les nits d’estiu a l’hemisferi Nord (entre els mesos de juliol i agost), és també un dels fenòmens que té més èxit entre els aficionats.

En realitat, la majoria dels meteoroides despresos del Swift-Tuttle són petits fragments semblants a un gra de sorra. Quan impacten contra l’atmosfera terrestre augmenten la temperatura fins a uns 5.000 graus centígrads en una fracció de segon, cosa que provoca que es desintegrin a una alçada d’uns 100 i 80 quilòmetres d’altitud. Aquest efecte és el que provoca que emetin una llampada de llum. Les partícules més grans, de la mida d’un pèsol o fins i tot més grans, poden produir unes esteles molt més brillants, conegudes amb el nom de bòlids. Quan es podran veure les Perseides? Aquest any, la pluja de les Perseides es pot veure fins al 24 d’agost, encara que el bec tindrà lloc la nit de l’11 al 13 d’agost. Segons la NASA, la millor hora per veure les Perseides a l’hemisferi Nord és durant les hores prèvies a l’alba, encara que també es poden apreciar al capvespre, a partir de les 10 de la nit.

El cometa que produeix les perseides Aquests fragments espacials que interactuen amb la nostra atmosfera per crear les Perseides s’originen a l’estel 109P/Swift-Tuttle. Swift-Tuttle triga 133 anys a orbitar una vegada el sol. El cometa va transitar per última vegada pel sistema solar interior el 1992. El Swift-Tuttle va ser descobert el 1862 per Lewis Swift i Horace Tuttle. Es tracta d’un estel de mida gran: el seu nucli té uns 26 quilòmetres de diàmetre, s’estima que gairebé el doble de la mida de l’objecte que va impactar contra la Terra i va provocar l’extinció dels dinosaures. El radiant El radiant –el punt del cel del qual semblen procedir les Perseides– és la constel·lació de Perseus. D’aquí ve també el nom de la pluja: Perseidas. Tot i això, la constel·lació que dóna nom a una pluja de meteors només serveix per ajudar els espectadors a determinar quina pluja estan veient en una nit determinada. En altres paraules, la constel·lació no és la font dels meteors.

Categories
Uncategorized

Moments Filologia Oriental i les seves diferents Escoles.

Filosofia.

Les primeres referències a aquest ensenyament es troben en els Textos de Mawangdui i al Huang Di Nei Jing, i es considera que Zou Yan (305 aC – 240 aC) en va ser el fundador. La seva teoria tractava d’explicar l’univers en termes de forces bàsiques de la naturalesa: els agents complementaris del yin (fosc, fred, femení, negatiu) i yang (llum, escalfor, masculí, positiu) i els cinc elements o cinc processos (aigua, foc, fusta, metall i terra). Aquesta combinació permetia compaginar les estacions de l’any amb els cinc colors, les cinc direccions (sud, oest, nord, est i centre), els cinc tipus d’animal, les cinc notes musicals, etc. i, sobretot, organitzar els sacrificis i les cerimònies (li) que eren tan importants per la cultura xinesa antiga.

Yinyangjia o Escola del yin i el yang (en xinès 阴阳家 / 阴阳家; en pinyin Yīnyángjiā, ‘escola del yin-yang’), també dita Escola dels naturalistes, va ser un corrent del pensament xinès sorgit al període dels Regnes Combatents (475 aC-221 aC) que va sintetitzar els conceptes del yin-yang amb els dels ‘cinc processos’. Als seus inicis, aquesta escola va estar fortament associada amb els estats de Yan i Qi. En períodes posteriors, aquestes teories epistemològiques van introduir-se en la filosofia i les creences populars. Més tard, van ser integrades per les dimensions alquímiques i màgiques del taoisme, així com per la medicina xinesa. D’altra banda, la cosmologia sintetitzada per l’Escola del yin i del yang influiria molt en el futur desenvolupament de la cosmologia confuciana (daoxuejia).

Les sis escolesHi ha hagut diversos intents de triar d’entre tots aquests corrents aquells que es poden considerar essencials dins la història del pensament xinès. El primer historiador que va fer-ne una classificació va ser Sima Tan (vers el 165 aC – 110 aC), que va definir “les sis escoles”:daodejia o escola del Tao (‘el camí’) i del Te (‘la força interior’); més coneguda com a daojia, o taoisme,rujia o escola de lletrats, coneguda com a “confucianisme”; els ru (‘lletrats’) eren els mestres experts en l’estudi i l’ensenyament dels llibres clàssics i de la cultura clàssica,mojia o escola de Mozi; gran rival de l’anterior, que preconitzava un utilitarisme radical, la pau i l’igualitarisme,yinyangjia o escola del Yin-yang; escola cosmològica de caràcter estrictament naturalista,mingjia o escola de noms; una mena de sofisme xinès,fajia o escola de lleis; escola basada en teories de governació fonamentades en l’establiment d’un codi penal amb un estricte sistema de càstigs, i en una estructura de càrrecs públics amb les recompenses corresponents.

Les deu escolesUn altre historiador, Liu Xin (vers el 46 aC – 23 dC), va fer una nova classificació en què va afegir quatre escoles a les sis de Sima Tan:zonghengjia o escola dels diplomàtics; partidària d’emprar la política i la diplomàcia per a resoldre pràcticament els problemes, sense ocupar-se dels aspectes morals,nongjia o escola dels agricultors; preconitzava un igualitarisme comunalista basat en l’agricultura,zajia o escola dels eclèctics; va compendiar diverses filosofies minoritàries,xiaoshuojia o escola dels narradors de contes o “de les petites narracions”; recull del pensament de filòsofs menors.

Categories
Uncategorized

Moments Literatura De La Mitologia Grega

Mites grecs.

La mitologia grega està descrita explícitament en una extensa col·lecció de relats i implícitament en arts figuratives, com ceràmica pintada i ofrenes votives. Els mites grecs intenten explicar els orígens del món i detallen les vides i aventures d’una àmplia varietat de déus, herois i altres criatures mitològiques. Aquests relats van ser originalment difosos en una poètica oral, si bé actualment els mites es coneixen principalment gràcies a la literatura grega.Les fonts literàries més antigues conegudes, els poemes èpics de la Ilíada i l’Odissea, se centren en els successos al voltant de la guerra de Troia. Dos poemes del gairebé contemporani d’Homer, Hesíode, la Teogonia i els Treballs i dies, contenen relats sobre la gènesi del món, la successió de governants divins i èpoques humanes, i l’origen de les tragèdies humanes i el costum de fer sacrificis. També es van conservar mites en els himnes homèrics, en fragments de poesia èpica del cicle troià, en poemes lírics, en les obres dels dramaturgs del segle v aC, en escrits dels investigadors i poetes del període hel·lenístic i en texts de l’època de l’Imperi Romà d’autors com Plutarc i Pausànies.Les troballes arqueològiques suposen una important font de detalls sobre la mitologia grega, amb déus i herois presents prominentment en la decoració de molts objectes. Dissenys geomètrics sobre ceràmica del segle viii aC representen escenes del cicle troià, així com aventures d’Hèracles. En els subsegüents períodes arcaic, clàssic i hel·lenístic apareixen escenes mitològiques basades en els relats mitològics.

Pseudo-Apol·lodor.

Els relats mítics són el tema principal en gairebé tots els gèneres de la literatura grega. Tot i això, l’únic manual general mitogràfic conservat de l’antiga Grècia va ser la Biblioteca mitològica del Pseudo-Apol·lodor. Aquesta obra intenta reconciliar les històries contradictòries dels poetes i proporciona un gran resum de la mitologia tradicional grega i les llegendes heroiques. Apol·lodor d’Atenes va viure entre els anys 180-120 aC i va escriure sobre molts d’aquests temes, però no obstant això la Biblioteca discuteix successos que van tenir lloc molt després de la seva mort, per tant se sospita que l’autor devia ser un altre escriptor del mateix nom i s’utilitzà el nom Pseudo-Apol·lodor.Entre les fonts literàries més antigues hi ha els dos poemes èpics d’Homer: la Ilíada i l’Odissea. Altres poetes van completar el cicle èpic, però aquests poemes menors posteriors s’han perdut gairebé íntegrament. A banda del seu nom tradicional, els himnes homèrics no tenen relació directa amb Homer. Són himnes corals del període més antic de l’anomenada època lírica. Hesíode, un possible contemporani d’Homer, ofereix en la seva Teogonia (Origen dels déus) el relat més complet dels primers mites grecs, on tracta la creació del món, l’origen dels déus, els titans i els gegants, i inclou elaborades genealogies, relats populars i mites etiològics. L’obra Treballs i dies d’Hesíode, és un poema didàctic sobre la vida agrícola que inclou també els mites de Prometeu, Pandora i les quatre edats. El poeta dona consell sobre la millor forma de triomfar en un món perillós, tornat encara més perillós pels seus déus.

Sèneca.

Els poetes romans: Ovidi, Estaci, Gai Valeri Flac, Sèneca i Virgili, amb el comentari de Servi Maure.Els poetes grecs de l’antiguitat tardana: Nonnos, Antoninus Liberalis i Quint d’Esmirna.Els poetes grecs del període hel·lenístic: Apol·loni Rodi, Cal·límac de Cirene, Pseudo-Eratòstenes i Parteni.Les novel·les antigues d’autors grecs i romans com: Luci Appuleu, Petroni, Lolià i Heliodor.Les Fabulae i De astronòmica de l’escriptor romà conegut com a Pseudo-Gai Juli Higí són dos importants compendis no poètics de mites. Dues fonts útils són les Imatges de Filòstrat i les Descripcions de Cal·lístrat.Arnobi el vell en el seu treball en defensa del cristianisme, el diccionari d’Hesiqui, l’enciclopèdia Suides i els tractats de Joan Tzetzes i Eustaci de Tessalònica proporcionen detalls importants de mites, molts d’ells procedents d’obres gregues anteriors actualment perdudes. El punt de vista moralitzador cristià sobre els mites grecs es resumeix en la dita ἐν παντὶ μύθῳ καὶ τὸ Δαιδάλου μύσος en panti muthōi kai to Daidalou musos («en tot mite està la profanació de Dèdal »), sobre el qual diu la Suides que al·ludeix al paper de Dèdal en satisfer la «luxúria antinatural» de Pasífae pel toro de Posidó: «Atès que l’origen i culpa d’aquests mals es van atribuir a Dèdal i en van ser el motiu pel qual fou odiat, es va convertir en l’objecte del proverbi.»

Homer .

El descobriment de la civilització micènica per l’arqueòleg aficionat alemany Heinrich Schliemann al segle xix i el de la civilització minoica a Creta per l’arqueòleg britànic sir Arthur Evans en el XX van ajudar a explicar moltes de les preguntes existents sobre les èpiques d’Homer i van proporcionar proves arqueològiques de molts dels detalls mitològics sobre déus i herois. Desafortunadament, l’evidència sobre mites i rituals en els jaciments micènics i minoics és completament monumental, ja que les inscripcions en lineal B (una forma antiga de grec trobat tant a Creta com a Grècia) van ser usades principalment per registrar inventaris, si bé els noms de déus i herois han estat dubtosament revelats.Els dissenys geomètrics sobre ceràmica del segle viii aC representen escenes del cicle troià, així com les aventures d’Hèracles. Aquestes representacions visuals dels mites són importants per dues raons: d’una banda molts mites grecs són testificats en atuells abans que en fonts literàries (per exemple, els dotze treballs d’Hèracles només l’aventura de Cèrber apareix en un text literari contemporani), i per altra, les fonts visuals representen de vegades mites o escenes mítiques que no estan recollides en cap font literària conservada. En alguns casos, la primera representació coneguda d’un mite en l’estil geomètric és anterior en diversos segles a la seva primera representació coneguda en la poesia arcaica tardana. En els períodes arcaic (c. 750-500 aC), clàssic (c. 480-323 aC) i hel·lenístic apareixen escenes homèriques i d’altres fonts que complementen les proves literàries existents.

Déus Grecs.

Categories
Uncategorized

186 Anys del Arc de Triomf ! (França)

En La Ventada .Cadena Ser, Acondecer que no es poco!

L’Arc de Triomf de l’Étoile sovint abreujat simplement com a arc de triomf, és a la plaça Charles-de-Gaulle de París abans place de l’Étoile (en català, “plaça de l’Estrella”), a l’extrem oest de l’avinguda dels Champs-Élysées, a 2,2 quilòmetres de la plaça de la Concorde. Amb una alçària de 50 metres i amplària de 45 metres, és administrat pel Centre des monuments nationaux.

La plaça de l’Étoile forma una enorme rotonda de dotze avingudes perforades al segle xix impulsades pel baró Haussmann, llavors prefecte del departament del Sena.

Aquestes avingudes radien en estrella al voltant de la plaça, destaquen l’avinguda de la Grande-Armée, l’avinguda de Wagram i, és clar, l’avinguda dels Champs-Élysées.

Llambordes de colors diferents dibuixen sobre el terra de la plaça dos estels.

Napoleó va ordenar la construcció de l’arc el 1806: el seu projecte inicial era de fer-ne el punt de sortida d’una avinguda triomfal travessant sobretot el Louvre i la plaça de la Bastilla.

L’arquitecte Chalgrin, encarregat del projecte, es va inspirar en l’Antiguitat. Els fonaments van exigir dos anys de taller.En el moment de les primeres desfetes napoleòniques (Camp de Rússia el 1812), la construcció es va interrompre, i després abandonada durant la Revolució, abans de ser finalment represa i acabada entre 1832 i 1836, sota Lluís Felip I.

Els arquitectes Louis-Robert Goust i després Huyot van prendre el relleu sota la direcció d’Héricart de Thury.L’Arc de triomf de l’Étoile és inaugurat el 29 de juliol de 1836 per al sisè aniversari de la Revolució de Juliol. Al començament havia estat prevista una gran desfilada militar en presència de Lluís Felip I.

Però, en ser víctima d’un nou atemptat el 25 de juny, el president del Consell, Adolphe Thiers, convenç el rei d’abstenir-se. La desfilada militar és anul·lada i és reemplaçada per un gran banquet ofert pel rei a 300 invitats, mentre que el monument és inaugurat d’amagat per Thiers, a les set del matí.

Curiositats.

L’arc del triomf de la plaça de l’Estrella està alineat amb l’Arc de triomphe du Carrousel, que està devant del Louvre, al Jardí de les Teuleries. Després, a La Defènse, es va muntar un enorme arc de ciment, anomenat precisament Gran Arc, de manera que també estigui alineat amb els altres dos. Si una persona es posa davant de l’arc del Louvre mirant cap als jardins es veu que aquest arc emmarca l’arc de la plaça de l’Estrella, que alhora emmarca, a dins, l’arc de La Defensa.

Detalls de les esculturesEls quatre grups esculpits més importants són:

Categories
Uncategorized

25 de Juliol , hem de fer camí capa Compostela a Santiago Apóstol ! Día de la patria Galega!

Diverses llegendes, de difícil comprovació i sense fonament històric, vinculen l’apòstol amb les terres de la península Ibèrica. Segons una tradició, les seves restes són a Santiago de Compostel·la (Galícia), la qual cosa originà un moviment de pelegrins molt important durant tota l’Edat mitjana, fent que Santiago esdevingués la tercera ciutat santa del catolicisme, després de Roma i Jerusalem. La via tradicional de pelegrinatge és el conegut Camí de Sant Jaume.

Botafumeiro !7

A partir dels anys noranta del segle xx, el pelegrinatge cap a Santiago va tornar a prendre embranzida, i en 2008, 125.141 persones havien fet un mínim de 100 km caminant o 200 amb bicicleta.La festivitat litúrgica és el 25 de juliol a les esglésies occidentals, i el 29 d’abril a les orientals (que correspon al 13 de maig del calendari gregorià). L’any 1122, Calixt II va instituir l’Any Sant Compostel·là o Jubileu, que se celebra quan la festa de Sant Jaume, el 25 de juliol, cau en diumenge. Llavors s’obre la Porta Santa de la Catedral de Santiago i el fet de pelegrinar-hi en un any sant comporta més privilegis per al pelegrí, la qual cosa fa augmentar-ne el nombre.Sant Jaume és patró de Galícia i va esdevenir, durant l’Edat mitjana, patró i protector de la Corona de Castella i, arran de la unió dinàstica dels regnes hispànics, se’l va proclamar patró d’Espanya. Per la mateixa raó, l’orde militar més important del regne de Castella es posà sota la seva protecció com a Orde de Sant Jaume.

25 DE JULIOL DIA DE LA PATRIA GALEGA

Els orígens d’aquesta celebració es remunten a 1919, any en què s’ajunten a Santiago de Compostel·la les Irmandades da Fala, que acorden celebrar el Dia Nacional de Galícia el 25 de juliol de l’any següent.Durant la dictadura franquista, les societats gallegues en l’emigració continuen aquesta convocatòria, i a Galícia, el galleguisme es concentra al voltant de la tradicional missa per Rosalía de Castro a l’església de San Domingos de Bonaval, a Santiago. A més, durant aquesta època el dia s’institucionalitza com a festa oficial a tota Espanya, sota el nom de Dia del Patró d’Espanya, amb un marcat caràcter religiós, encara que després de la transició, algunes comunitats autònomes solen moure aquest festiu a altres dies de l’any. En els anys seixanta, amb l’aparició del Partit Socialista Gallec (PSG) i la Unión do Povo Galego (UPG) es tornen a realitzar actes clandestins per commemorar el “Dia de Galícia”.Durant la dècada dels setanta, els actes acabaven amb forts enfrontaments amb la policia franquista, i amb l’entrada en la democràcia es van seguir prohibint les manifestacions de la AN-PG (Asemblea Nacional-Popular Galega) i BN-PG, orígens de l’actual Bloc Nacionalista Gallec. Fins a mitjans dels anys vuitanta no es va permetre la manifestació del “Dia de la Pàtria” amb normalitat democràtica, sent avui l’acte més multitudinari de totes les celebracions que tenen lloc el 25 de juliol a la capital gallega. Actualment els diferents partits nacionalistes de Galícia continuen convocant manifestacions per a aquest dia, sota la denominació de “Día da Patria”, en què realitzen reflexions sobre la situació política gallega.

Categories
Uncategorized

Día Internacional de la Mujer Afrodescendiente

Ir a página principal
desplegar menú

Día Internacional de la Mujer Afrodescendiente

Día Internacional de la Mujer Afrodescendiente

Compártelo

Se celebra: 25 de julio de 2022

Tiempo de lectura: 2 minutos

El Día Internacional de la Mujer Afrodescendiente, también se conoce como Día de la Mujer Afrolatina, Afrocaribeña y de la Diáspora.

Esta fecha está íntimamente relacionada con el Día Internacional de la Mujer, al ser una oportunidad más de reivindicar los derechos y la dignidad de la mujer en general.

¿Por qué se celebra el Día Internacional de la Mujer Afrodescendiente?

La fecha fue elegida para conmemorar el primer congreso en el que se reunieron más de 400 mujeres latinoamericanas y del Caribe, en 1992 en la República Dominicana. En este congreso se trataron temas relacionados con el sexismo, discriminación racial, pobreza, migración y

En este encuentro surgió la Red de Mujeres Afrolatinoamericanas, Afrocaribeñas y de la Diáspora, un espacio para luchar por la dignidad y los derechos de las mujeres negras en su calidad de ciudadanas plenas.

Problemas a los que se enfrentan las mujeres afrodescendientes

En la actualidad aún persisten prácticas discriminatorias hacia estas mujeres, miradas que las estigmatizan. El estereotipo más común es el de la mujer hipersexualizada como objeto, a la que se ve como un objeto de deseo sin voluntad propia que la denigra y la hace mucho más vulnerable.

Solo en América Latina y El Caribe hay alrededor de 200 millones de personas afrodescendientes: un 30% de la población. Y aún se enfrentan a formas múltiples de discriminación y racismo, sobre todo las mujeres.

Objetivos del Día Internacional de la Mujer Afrodescendiente

  • Enfrentar el racismo y el sexismo que aboca a las mujeres afro a situaciones de pobreza y marginalidad.
  • Combatir los estereotipos y los prejuicios que pesan sobre las mujeres negras.
  • Promover la participación de las mujeres afrodescendientes en la vida pública y en la toma de decisiones en distintos ámbitos de la comunidad.
  • Demandar a los países el impulso de políticas a favor de la integración de este colectivo
Categories
Uncategorized

Moments Penedès-Castell de Subirats

CASTELL DE SUBIRATS:

UBICACIÓ.

El castell de Subirats es localitza a l’extrem oriental de la comarca del Penedès. Subirats és el terme municipal de major extensió de tota la comarca i es troba entre els nuclis de Vilafranca del Penedès (a l’oest) i Sant Sadurní d’Anoia (al nord). Les restes corresponents al castell s’estenen al llarg d’un petit esperó allargat de roca calcària que queda aixecat entre la vall i el pla penedesenc. El conjunt s’alça a tocar de l’església de Sant Pere del Castell, o santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta, i s’hi accedeix des de la carretera BP-2427 de Sant Sadurní d’Anoia a Sant Pau d’Ordal per un desviament cap al nord des del nucli urbà dels Casots. Per altra banda, es troba alineat amb el proper castell de Gelida, que queda més al N.E., tenint més cap al nord l’anomenada Torre-ramona. El 2004 un projecte de restauració i consolidació sobre les restes va incloure la torre de l’homenatge a més dels recintes annexos a aquesta, però també de les restes del denominat baluard i la muralla oriental del castell.

El castell de Subirats representa, a inicis del segle x, un punt clau en la defensa de la frontera de la Marca del Penedès. És la fortalesa cristiana més avançada en un territori sota l’amenaça musulmana constant. Però una vegada que la frontera enemiga retrocedeix al sud, el castell passarà a tenir unes altres funcions específiques d’acord amb les circumstàncies polítiques, econòmiques i socials vingudes amb els nous canvis.No hi ha dubte que el castell té una antigor que va més enllà dels deu segles, car ja en data tan remota com és l’any 917 compareix la concessió feta al monestir de Sant Cugat del Vallès pels germans Ermenard i Udalard, fills del difunt Udalard. En un testament de Mir Geribert, del 1060, consta una donació a «sanctum Petrum de castro Subirats» i clarament s’informa sobre aquesta possessió, junt amb la meitat del castell de Lavit, etc.

Part de l’ ermita i del cementiri.

El 10 de març de 1368, el rei Pere el Cerimoniós donà a l’infant Martí (el futur Martí l’Humà), entre altres pertinences, la vila de Piera i els castells i llocs de Subirats i Sant Martí Sarroca, amb la condició que si arribava a ésser rei tornessin al sobirà, però no pas que pervinguessin a dona. El noble en Ramon Alamany de Cervelló obtingué aquest castell el 1377. Amb dates 27 de desembre del 1553 (essent príncep d’Astúries i de Girona) i 13 de juliol de 1559 (essent rei), Felip (II d’Espanya) confirmà el privilegi del 10 de desembre de 1493. El 26 d’octubre de 1568, la comtessa d’Aitona, hereva del seu pare Francesc Gralla i Desplà, feu fer lluïció, per compte de la universitat de Subirats i parròquies, de determinada quantitat monetària que li lliuraren els habitants; de manera que continuaren aquests absolutament subjectes a la jurisdicció reial. El castell fou enderrocat en la guerra de Separació (Guerra dels Segadors), pel marquès de los Vélez. Per reial sentència del 27 de novembre de 1699, va declarar-se que no hi havia més delmador universal de la universitat i les parròquies de Subirats que la Corona.

Categories
Uncategorized

Moments Penedès Moments Estiuencs

Tornaré a les meves Arrels! Cridant de cara el vent! Aquest Estiu vull estar entre vinyes i muntanyes , vull anar el PENEDÈS!
Una gran cançó del gran Miquel Cors! ❤️

Programa de TV3 Catalunya des de l’ Aire

L’Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987

Vilafranca del Penedès n’és la capital, la comarca té una extensió de 592,41 km² i una altitud mitjana de 216 metres sobre el nivell de la mar.

El nom podria derivar del terme pinnao penna, ‘penyal’, ‘roca’ que significaria ‘comarca rocallosa’, durant el segle x apareix documentat com: territorio Penetense (917), in Penitense (956) o Penedes (1000).

El Consell Comarcal de l’Alt Penedès és l’òrgan d’administració i govern de la comarca. Actualment està presidit per Xavier Lluch i Llopart, alcalde de Font-Rubí, de Convergència i Unió.

El Penedès fou conquerit per Ramon Borrell, que l’incorpora al Comtat de Barcelona en 1012. El 1304 Jaume el Just autoritzarà la formació oficial de la vegueria de Vilafranca o del Penedès, i amb diversos canvis al llarg del temps, la comarca natural, en la divisió comarcal de 1936, quedà subdividida en les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf. Històricament el Penedès estava integrat en la vegueria de Vilafranca del Penedès que incloïa a més la sotsvegueria d’Igualada, que amb la divisió comarcal correspon a l’actual comarca de l’Anoia.

Història Etimologia.

Els seus gentilicis són penedesenc, penedesenca. I el territori ha donat lloc a una denominació d’origen homònima que inclou municipis d’altres comarques.El topònim està documentat al segle x com Penetense, adjectiu llatí derivat de pinna, ‘penyal’ o ‘roca’, amb el sentit de territori rocallós.Una nova vegueriaRecentment es va trobar en tràmit parlamentari la tramitació de la llei que ha de convertir el Penedès en un Àmbit Funcional Territorial. La llei es va aprovar el 14 de juliol del 2010 sense cap esmena. Finalment el febrer de 2017 es va ser acceptat com una nova vegueria catalana.

Parlar penedesenc.

Uns quants exemples indicatius del material lèxic (mots i accepcions), pertanyents tanmateix al tresor general de la llengua, tenen un ús significativament intens a la comarca: arraix, arraixa ‘avar avara’; ceballot ‘calçot’, corraló/correló ‘carreró’, ‘accés a les eixides de les cases’; endimari ‘andròmina’; gaveta ‘gamella, caixó de fusta dels paletes’; rocallís ‘superfície rocosa sense vegetació’; torreta ‘test, vas de terrissa per a les plantes’; tou ‘massa, abundància’; verga ‘sarment, redolta’;També cal esmentar els adverbis característics del parlar penedesenc: boi ‘quasi, gairebé’; tantost ‘de poc’.Alguns termes tenen una accepció específica: sínia ‘hortet’; pèlag ‘toll’; primavera ‘mallerenga’.Particularitats dialectals provinents de fenòmens fonètics: allavòrens ‘aleshores’; còbit ‘còlit’ (ocell); escarxofa ‘carxofa’; esturbiar ‘estalviar’; forniga ‘formiga’; fredulega ‘fredeluga’ (ocell); llargandaix ‘llangardaix, lluert’; jonoll ‘genoll’; mercoc ‘albercoc’; nantros/naltros ‘nosaltres’.Mots derivats de l’activitat econòmica: el cava (masculí singular); les caves (femení plural); carga/càrrega de raïm ‘mesura de pes’; trajo ‘espai de la platja reservat a les barques dels pescadors’.

Caixes de préssecs d’Ordal, al Mercat del Préssec d’Ordal. 31 de maig del 2020. (Horitzontal)

Mots de la cuina i l’alimentació: coques de Vilafranca; préssecs d’Ordal; xató.Mots de l’expressivitat del lleure: afanyador ‘la taula del pa beneit’; cassoleta ‘acotxador’; esparriot ‘mena de disfressa i personatge de Carnaval’; torre ‘castell de dos pilars’; xiquets ‘castellers’.Localismes rellevants: calar la bota ‘fer volar l’estel’ (Vilanova); cupoll ‘baldufa’ (Vilafranca); estoret ‘ventafocs’ (Vilanova); marrana ‘còdol de platja’ (Vilanova); marseca ‘esquelet, cos momificat’ (Vilafranca); quarto de reixa ‘sala de planta baixa amb finestra al carrer’ (Sitges).Formació amb onomàstica penedesenca: grifi ‘mena de ciment blanc’; catània ‘ametlla xocolatada’; jornal del Vendrell ‘mesura agrària’; rajola del Vendrell.