Categories
Uncategorized

PER MOLTS ANYS CRACK! JOSEP MARIA CARRERAS!

PER MOLTS ANYS JOSEP.MARIA CARRERAS I COLL !

Josep Carreras i Coll

Cantant d’òpera català

Josep Maria Carreras i Coll (Barcelona, 5 de desembre de 1946), conegut artísticament com a Josep Carreras o José Carreras, és un tenor català. La seva càlida i bella veu, especialment en el registre mitjà, i la passió que posa en les interpretacions fan que sigui un gran intèrpret del repertori romàntic i verista italià. Seguint els passos de Jaume Aragall, estudià cant amb el seu mestre Jaume Francisco Puig.

Als vuits anys a Ràdio Nacional

Biografia La infantesa

Fou el més petit dels tres fills que tingueren Antònia Coll i Saigi i Josep Carreras i Soler. Ell mateix ha descrit la seva infantesa al barri de Sants de Barcelona com a feliç i completament despreocupada, cosa que representa en bona part un homenatge als seus pares, donades les condicions econòmiques en la Catalunya de postguerra.Als vuits anys a Ràdio Nacional

Durant la República, son pare era professor de francès i pel fet d’haver lluitat amb els republicans va ser obligat a deixar la feina un cop acabada la guerra civil. La família va provar d’emigrar a l’Argentina el 1951 a la recerca d’una millor qualitat de vida, però no se’n sortiren i retornaren a Barcelona al cap de pocs mesos. Finalment son pare hagué d’acceptar la feina de guàrdia urbà, que va exercir durant molts anys. Sa mare tenia una petita

El seu repertori inclou seixanta rols operístics i més de sis-centes cançons (lieder) i àries. Ha protagonitzat diverses filmacions operístiques per a televisió, cinema i vídeo. Té una extensa discografia que inclou més de 150 gravacions entre les quals destaquen 50 òperes completes, oratoris, recitals clàssics i de música popular. Ha rebut nombrosos discs d’or i de platí arreu del món.

Ha cantat als teatres i festivals més importants del món, incloent-hi el Teatre alla Scala de Milà, el New York Metropolitan Opera House, la San Francisco Opera, la Viena Staatsoper, la London’s Royal Opera House, l’Òpera de Munic, la Chicago’s Lyric Opera; i els festivals de Salzburg, Ais de Provença, Edimburg i Verona.

Josep Carreras ha col·laborat amb els més prestigiosos directors d’orquestra -tals com Herbert von Karajan (amb una relació artística i personal que va durar més de dotze anys i que inclou representacions a SalzburgBerlín i Viena), Claudio AbbadoRiccardo MutiLorin MaazelRiccardo ChaillyColin DavisGiuseppe SinopoliJames LevineCarlo Maria GiuliniLeonard Bernstein i Zubin Metha– a més de destacats directors d’escena, com Franco Zeffirelli, Jean Pierre Ponnelle, Giorgio StrehlerLuigi Comencini i Harold Prince.

Carreras també és conegut per la feina humanitària com a president de la Fundació Josep Carreras contra la leucèmia, que ell mateix fundà el 1988, després de recuperar-se d’aquesta greu malaltia.

En els Jocs Olímpics de 1992 va interpretar al costat de Sarah Brightman la cançó Amics per sempre.

Debut al Liceu!

Després de tres anys al Conservatori del Liceu, seguint la formació de Jaume Francisco Puig com Aragall i Sardinero, mestre dotat dún exquisit gust i musicalitat basat en una noble linea de cant i una dicció impecable, Josep es planteja la possibilitat d’ampliar els seus estudis a Itàlia com feien la majoria de cantants lírics. Però en aquells moments coneix Joan Ruax, un mestre sense títol oficial però amb una gran capacitat didàctica que va ser decisiva en la seva formació. De fet, ell mateix l’ha descrit com el seu pare artístic.La primavera del 1969, el mestre Ruax considera que Josep ja està preparat per començar la seva carrera operística i prepara una audició davant l’empresari Pàmias que regia la direcció del Liceu. Va cantar una ària d’Alfredo Germont de La Traviata i una altra de Don José de Carmen. Per acabar-se de convèncer, li van demanar si era capaç de cantar un fragment d’una partitura que li lliuraven en mà.Sembla que aquella sol·licitud va ser reeixida perquè en la propera temporada el va interpretar al costat de la ja cèlebre soprano Montserrat Caballé.Aquest fragment corresponia a un paper menor de Flavio de la Norma de Bellini, amb el qual es va estrenar al Liceu el dia 8 de gener de 1970. Malgrat les poques frases d’aquest personatge, crida l’atenció de la mateixa Caballé, que interpretava el paper principal de Norma, i que el va escollir com a co-protagonista per la següent òpera que cantés al Liceu. Abans, però, Carreras va obtenir la segona actuació entre el 4 i 9 de febrer, ara amb el paper d’Ismaele de Nabucco, una mica més extens. Aquí els crítics ja comencen a fixar-se en aquest jove talent. Gilbert Price, de la revista Opera, escriu: “Un jove cantant català, Josep Carreras, en el seu primer paper important, ha revelat una veu de tenor líric de gran promesa.” Xavier Montsalvatge escriu a La Vanguardia: “La presència de Josep Carreras en el repartiment s’ha de

s’ha de considerar com un encert que ha permès a aquest artista de manifestar-se amb un primer paper de responsabilitat, és artista de clares facultats que a partir d’ara pot avançar segur en la seva carrera.”

El 19desembre de 1970 arribava l’òpera que Caballé havia triat per fer debutar al seu costat a Carreras: Lucrezia Borgia, de Donizetti, convertint-se en el seu primer paper adult principal, i de fet considerat el seu debut real com a tenor. Naturalment les crítiques se centren en la figura de Montserrat Caballé, però el debut de Carreras no passava desapercebut. Gilbert Price escriu: “Josep Carreras va fer servir la seva magnífica veu i el seu temperament ardent amb bon efecte com a fill de Lucrezia, Genaro, però hauria d’anar amb compte de no permetre que la seva línia vocal en música de bel canto com aquesta quedés distorsionada per canvis de vocals o efectes de verisme.” Un mes després interpretava el paper de Siebel a Faust.

La Fundació Josep Carreras contra la leucèmia és una entitat privada, benèfica i sense afany de lucre, fundada pel tenor Josep Carreras, després de recuperar-se d’una leucèmia. Carreras va crear la Fundació el 14 de juliol de 1988, per tornar a la societat i a la ciència totes les mostres d’afecte rebudes durant el seu tractament, amb un objectiu molt clar: aconseguir que, algun dia, la leucèmia sigui una malaltia curable en tots els casos. Posteriorment, es van crear fundacions també a Suïssa, Alemanya i als Estats Units. El seu president és Josep Carreras i el vicepresident, Ciril Rozman.
Informar i conscienciar la societat de què és la leucèmia i la resta d’hemopaties malignes com els limfomes i el mieloma múltiple, entre moltes altres, i el grau en què afecta la població.
Millorar la qualitat de vida dels malalts i els seus familiars.
Augmentar el nombre de donants de medul·la òssia i sang de cordó umbilical voluntaris i el nombre de persones associades a la Fundació.
Potenciar els projectes de recerca científica.
Translate »