Categories
Uncategorized

Història de la Nit de Sant Joan

Per fer boca llegir ens fa somiar , ens fa ser més màgics i més lliures! Feliç Sant JOAN!!

Per Sant Joan salta el foc capa endevant! I tira els trastos vells a la foguera!

QUI VA SER SANT JOAN?

L’Església Catòlica celebra el 24 de juny, el naixement de Sant Joan Baptista, que, segons la Bíblia, va batejar a molts al riu Jordà. A més, segons la cultura cristiana, amb el naixement de Sant Joan Baptista, el seu pare, Zacarías va ordenar encendre una gran foguera que serviria per a donar a conèixer als seus coneguts i parents que el seu fill ja havia nascut.

El cristianisme va assimilar la tradició d’origen pagà, com moltes altres, i la va adaptar al seu calendari, motiu pel qual el costum de prendre les fogueres va quedar unida al naixement del Baptista: com aquesta efemèride està marcada el dia 24, en algunes localitats espanyoles se celebra entre el 23 i el 24 de juny i en unes altres, en la del 24 al 25

Sant Joan

De ben segur que les imatges que us vénen al cap quan penseu en la festa de Sant Joan, són la nit o revetlla que s’allarga fins a la matinada, les fogueres, els petards, la coca, la ballaruga. I molt possiblement… l’inici d’un llarg període de vacances. En canvi, qualsevol text, article, reportatge al voltant de Sant Joan que us pugui caure a les mans, veureu que parla de tota una altra sèrie d’elements, presents sobretot durant la nit que va del 23 al 24 de juny, la nit o revetlla de Sant Joan: nit màgica; les herbes remeieres, solstici d’estiu, personatges fantàstics, el poder de l’aigua i la rosada, nit de bruixes. Antigament, diada de pagar tributs rurals i en algunes zones de renovar els contractes i actualment, període de pagues extres. Jornada per fer romeries i trobades en fonts per fer-hi un bon berenar.

Jornada amb un gruix de rituals i creences, en bona part oblidats o en tot cas amb una pèrdua important de presència en la celebració actual.

La nit de Sant Joan

(Música’ del mestre Jaume Sida i lletra del gran Joan Lluís Bozzo)

La nit de Sant Joan és la nit més màgica de l’any. Els orígens d’aquesta celebració solen relacionar-se amb les festes que civilitzacions molt antigues realitzaven amb l’arribada del solstici d’estiu. Les fogueres semblen estar relacionades amb ritus en honor al sol. El foc, representat en les fogueres, esdevenia l’element que donava força al sol, que després d’haver arribat al zenit començava un nou període que marcava pausadament la seva davallada. Durant molts segles, en la nit de Sant Joan, a bona part d’Europa, però també al nord d’Àfrica, la munió de fogueres enceses era enorme. Aquesta pràctica comuna servia per homenatjar el sol en la seva plenitud com a font de la llum i de la vida.

La nit de Sant Joan, però, conté moltes pràctiques i rituals diversos que fan pensar que són hereves de tradicions ben diverses. Tal com diu Joan Soler Amigó: “La Nit de Sant Joan ha mantingut i acrescut la seva tradició pagana i supersticiosa, que integra ritus solars amb d’altres de relatius a l’aigua, les plantes i els estels. Hi conflueixen tradicions pirinenques i mediterrànies d’ambdues riberes, cèltiques i romanes, paganes, cristianes i laiques, rurals, marineres i urbanes, ancestrals i del segle XXI”.

La presència del foc

El Bombero Joan!

La prudència mai és poca i aquesta cançó amb el seu humor vol fer un homenatge al tots els Bombers que durant aquesta màgica nit de foc , tenen moltes emergències! I també han de disfrutar de la nit de Sant Joan!

El foc continua tenint una gran presència en la celebració de la festa de Sant Joan. De fet podem dir que la vigília i la nit de Sant Joan, en el calendari festiu, és la gran festa del foc. L’encesa de falles i sobretot fogueres continua ben arrelada a casa nostra, encara que s’ha perdut el caire més popular que havien tingut per adquirir-ne un de més institucional, en bona part com a conseqüència del zel que s’ha posat en el compliment de la normativa d’encendre foc a l’àmbit públic. Del costum, no pas massa llunyà, de l’encesa de fogueres a la majoria de places i fins i tot a les cruïlles de carrers, fruit de l’apilament de mobles vells i atrotinats, de caixes i restes de fusteria, s’ha passat a l’encesa molt més reduïda de fogueres, totes elles amb el corresponent permís municipal. En aquesta nova etapa de les fogueres de Sant Joan, l’arribada de la Flama del Canigó, que aporta el foc que encendrà bona part d’aquestes fogueres, ha contribuït, en canvi, a mantenir el caire col·lectiu que sempre havien tingut, encara que fos en grups més reduïts, i al mateix temps s’ha convertit en un veritable símbol d’unió de tots els territoris de parla catalana: els Països Catalans.

Nit de fogueres.

No fa gaire anàvem de casa en casa i cada colla , cada poble els vailets volien fer la foguera més màgica i més grossa i en algun poble encara és fa!

“La Nit de Sant Joan és nit de foc: s’abranda l’haro a l’Aran, es cremen barraques al Priorat i a les terres de l’Ebre, s’encenen fogueres per tots els pobles i ciutats, arreu dels Països Catalans, de manera que convergeixen les tradicions pirinenques i les mediterrànies: a Alacant és coneguda com la Nit del Foc […]

‘Els focs de Sant Joan se salten per davant; els de Sant Pere se salten per darrere.’ Les fogueres són objecte de tota mena de rituals: qui giravolta o salta set focs es casa abans de l’any; qui salta el foc s’assegura salut per tot l’any, i qui camina descalç damunt les brases o sobre les cendres calentes –homes i dones, infants i bestiar-, s’enforteix i prevé de malures… El foc de Sant Joan és sagrat: casa les parelles que el salten donant-se les mans. Hom en recollia les cendres per les seves virtuts guaridores i preservadores de mal.

La tradició conserva els ritus i el costumari propis de les fogueres ancestrals, i hi ha incorporat, des de la invenció de la pólvora, els focs d’artifici. Focs d’espetec o d’espurneig…, fins als espectaculars castells de focs.

Els anys setanta es va proclamar aquest dia com la Diada Nacional dels Països Catalans, per la comunitat simbolitzada en la tradició de les fogueres: cada any, la flama del foc encès al cim de Canigó –com una torxa olímpica- és transmesa solemnement de poble en poble per colles de marxaires i abranda les fogueres de moltes viles i ciutats catalanes. Joan Maragall, de molt abans, ja havia expressat aquesta comunitat de llengua i de cultura que proclamaven els focs de Sant Joan:

Ja les podeu fer ben altes

les fogueres aquest any

cal que brillin lluny i es vegin

els focs d’aquest Sant Joan.

Cal que es vegin de València,

de Ponent i de Llevant…

i en fareu també en la Serra

perquè els vegin més enllà…

i el crit d’una sola llengua

s’alci dels llocs més distants

omplint els aires encesos

d’un clamor de Llibertat!

Joan Maragall

Textos de: Josep Roquer i Soler

I per acabar-ho de guarnir s ha de fer una Xefla gran !! I no pot faltar la Coca de Sant Joan!

Un fragment del musical de Dagoll Dagom “la coca de Sant Joan” , com els àudios extrets en aquest post interpretats per Jaume SiSA però que per vols del 2000 és va reeditar en la estrenà de la sala Barts de Barcelona amb una nova fornada d’ actors! I EN CAP NIT DE SANT JOAN POT FALTAR EL GAN JORDIET , SENSE JORDIETS I FOLLETS I MÀGIA NO HI HAURIA ENCANTERI NI SOM IS NI DESITJOS PER AQUESTA NIT TANT MÀGICA DEL PAÏSOS CATALANS! PER ONA MOMENTS ES PER NOSALTRES A BANDA DEL SOLSTICI D’ESTIU EL NOSTRE PARTICULAR CAP D’ ANY QUE SEGLES ENRERE CREC QUE HO VA SER! AMB TOTS VOSTÈS I SENSE MÉS DILACIONS ” EL GRAN JORDIET”! BON SOLTICI , FELIÇ SANT JOAN! BON ANY!

EL GRAN JORDIET!♥️

Rituals més comuns per a aconseguir sort

  • Salta 7 vegades les flames et donarà, segons diuen, protecció tot l’any.
  • La llegenda diu que les cendres de la foguera curen malalties. El costum prové d’antics cultes pagans que pretenen allunyar els mals esperits, però també està relacionada amb la prevenció d’epidèmies pel poder anti-infecciós que posseeix el foc.
  • Banya’t en el mar eixa nit. Es considera que a partir de les dotze d’aquesta nit l’aigua és miraculosa, cura malalties i proporciona la felicitat.
  • Salta nou ones donant l’esquena al mar.
  • Demana tres desitjos mentre et colpegen els peus tres ones per a demanar salut fins al pròxim Sant Joan.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Translate »