Categories
Uncategorized

Moments Literatura De La Mitologia Grega

Mites grecs.

La mitologia grega està descrita explícitament en una extensa col·lecció de relats i implícitament en arts figuratives, com ceràmica pintada i ofrenes votives. Els mites grecs intenten explicar els orígens del món i detallen les vides i aventures d’una àmplia varietat de déus, herois i altres criatures mitològiques. Aquests relats van ser originalment difosos en una poètica oral, si bé actualment els mites es coneixen principalment gràcies a la literatura grega.Les fonts literàries més antigues conegudes, els poemes èpics de la Ilíada i l’Odissea, se centren en els successos al voltant de la guerra de Troia. Dos poemes del gairebé contemporani d’Homer, Hesíode, la Teogonia i els Treballs i dies, contenen relats sobre la gènesi del món, la successió de governants divins i èpoques humanes, i l’origen de les tragèdies humanes i el costum de fer sacrificis. També es van conservar mites en els himnes homèrics, en fragments de poesia èpica del cicle troià, en poemes lírics, en les obres dels dramaturgs del segle v aC, en escrits dels investigadors i poetes del període hel·lenístic i en texts de l’època de l’Imperi Romà d’autors com Plutarc i Pausànies.Les troballes arqueològiques suposen una important font de detalls sobre la mitologia grega, amb déus i herois presents prominentment en la decoració de molts objectes. Dissenys geomètrics sobre ceràmica del segle viii aC representen escenes del cicle troià, així com aventures d’Hèracles. En els subsegüents períodes arcaic, clàssic i hel·lenístic apareixen escenes mitològiques basades en els relats mitològics.

Pseudo-Apol·lodor.

Els relats mítics són el tema principal en gairebé tots els gèneres de la literatura grega. Tot i això, l’únic manual general mitogràfic conservat de l’antiga Grècia va ser la Biblioteca mitològica del Pseudo-Apol·lodor. Aquesta obra intenta reconciliar les històries contradictòries dels poetes i proporciona un gran resum de la mitologia tradicional grega i les llegendes heroiques. Apol·lodor d’Atenes va viure entre els anys 180-120 aC i va escriure sobre molts d’aquests temes, però no obstant això la Biblioteca discuteix successos que van tenir lloc molt després de la seva mort, per tant se sospita que l’autor devia ser un altre escriptor del mateix nom i s’utilitzà el nom Pseudo-Apol·lodor.Entre les fonts literàries més antigues hi ha els dos poemes èpics d’Homer: la Ilíada i l’Odissea. Altres poetes van completar el cicle èpic, però aquests poemes menors posteriors s’han perdut gairebé íntegrament. A banda del seu nom tradicional, els himnes homèrics no tenen relació directa amb Homer. Són himnes corals del període més antic de l’anomenada època lírica. Hesíode, un possible contemporani d’Homer, ofereix en la seva Teogonia (Origen dels déus) el relat més complet dels primers mites grecs, on tracta la creació del món, l’origen dels déus, els titans i els gegants, i inclou elaborades genealogies, relats populars i mites etiològics. L’obra Treballs i dies d’Hesíode, és un poema didàctic sobre la vida agrícola que inclou també els mites de Prometeu, Pandora i les quatre edats. El poeta dona consell sobre la millor forma de triomfar en un món perillós, tornat encara més perillós pels seus déus.

Sèneca.

Els poetes romans: Ovidi, Estaci, Gai Valeri Flac, Sèneca i Virgili, amb el comentari de Servi Maure.Els poetes grecs de l’antiguitat tardana: Nonnos, Antoninus Liberalis i Quint d’Esmirna.Els poetes grecs del període hel·lenístic: Apol·loni Rodi, Cal·límac de Cirene, Pseudo-Eratòstenes i Parteni.Les novel·les antigues d’autors grecs i romans com: Luci Appuleu, Petroni, Lolià i Heliodor.Les Fabulae i De astronòmica de l’escriptor romà conegut com a Pseudo-Gai Juli Higí són dos importants compendis no poètics de mites. Dues fonts útils són les Imatges de Filòstrat i les Descripcions de Cal·lístrat.Arnobi el vell en el seu treball en defensa del cristianisme, el diccionari d’Hesiqui, l’enciclopèdia Suides i els tractats de Joan Tzetzes i Eustaci de Tessalònica proporcionen detalls importants de mites, molts d’ells procedents d’obres gregues anteriors actualment perdudes. El punt de vista moralitzador cristià sobre els mites grecs es resumeix en la dita ἐν παντὶ μύθῳ καὶ τὸ Δαιδάλου μύσος en panti muthōi kai to Daidalou musos («en tot mite està la profanació de Dèdal »), sobre el qual diu la Suides que al·ludeix al paper de Dèdal en satisfer la «luxúria antinatural» de Pasífae pel toro de Posidó: «Atès que l’origen i culpa d’aquests mals es van atribuir a Dèdal i en van ser el motiu pel qual fou odiat, es va convertir en l’objecte del proverbi.»

Homer .

El descobriment de la civilització micènica per l’arqueòleg aficionat alemany Heinrich Schliemann al segle xix i el de la civilització minoica a Creta per l’arqueòleg britànic sir Arthur Evans en el XX van ajudar a explicar moltes de les preguntes existents sobre les èpiques d’Homer i van proporcionar proves arqueològiques de molts dels detalls mitològics sobre déus i herois. Desafortunadament, l’evidència sobre mites i rituals en els jaciments micènics i minoics és completament monumental, ja que les inscripcions en lineal B (una forma antiga de grec trobat tant a Creta com a Grècia) van ser usades principalment per registrar inventaris, si bé els noms de déus i herois han estat dubtosament revelats.Els dissenys geomètrics sobre ceràmica del segle viii aC representen escenes del cicle troià, així com les aventures d’Hèracles. Aquestes representacions visuals dels mites són importants per dues raons: d’una banda molts mites grecs són testificats en atuells abans que en fonts literàries (per exemple, els dotze treballs d’Hèracles només l’aventura de Cèrber apareix en un text literari contemporani), i per altra, les fonts visuals representen de vegades mites o escenes mítiques que no estan recollides en cap font literària conservada. En alguns casos, la primera representació coneguda d’un mite en l’estil geomètric és anterior en diversos segles a la seva primera representació coneguda en la poesia arcaica tardana. En els períodes arcaic (c. 750-500 aC), clàssic (c. 480-323 aC) i hel·lenístic apareixen escenes homèriques i d’altres fonts que complementen les proves literàries existents.

Déus Grecs.