Categories
Uncategorized

25 de Juliol , hem de fer camí capa Compostela a Santiago Apóstol ! Día de la patria Galega!

Diverses llegendes, de difícil comprovació i sense fonament històric, vinculen l’apòstol amb les terres de la península Ibèrica. Segons una tradició, les seves restes són a Santiago de Compostel·la (Galícia), la qual cosa originà un moviment de pelegrins molt important durant tota l’Edat mitjana, fent que Santiago esdevingués la tercera ciutat santa del catolicisme, després de Roma i Jerusalem. La via tradicional de pelegrinatge és el conegut Camí de Sant Jaume.

Botafumeiro !7

A partir dels anys noranta del segle xx, el pelegrinatge cap a Santiago va tornar a prendre embranzida, i en 2008, 125.141 persones havien fet un mínim de 100 km caminant o 200 amb bicicleta.La festivitat litúrgica és el 25 de juliol a les esglésies occidentals, i el 29 d’abril a les orientals (que correspon al 13 de maig del calendari gregorià). L’any 1122, Calixt II va instituir l’Any Sant Compostel·là o Jubileu, que se celebra quan la festa de Sant Jaume, el 25 de juliol, cau en diumenge. Llavors s’obre la Porta Santa de la Catedral de Santiago i el fet de pelegrinar-hi en un any sant comporta més privilegis per al pelegrí, la qual cosa fa augmentar-ne el nombre.Sant Jaume és patró de Galícia i va esdevenir, durant l’Edat mitjana, patró i protector de la Corona de Castella i, arran de la unió dinàstica dels regnes hispànics, se’l va proclamar patró d’Espanya. Per la mateixa raó, l’orde militar més important del regne de Castella es posà sota la seva protecció com a Orde de Sant Jaume.

25 DE JULIOL DIA DE LA PATRIA GALEGA

Els orígens d’aquesta celebració es remunten a 1919, any en què s’ajunten a Santiago de Compostel·la les Irmandades da Fala, que acorden celebrar el Dia Nacional de Galícia el 25 de juliol de l’any següent.Durant la dictadura franquista, les societats gallegues en l’emigració continuen aquesta convocatòria, i a Galícia, el galleguisme es concentra al voltant de la tradicional missa per Rosalía de Castro a l’església de San Domingos de Bonaval, a Santiago. A més, durant aquesta època el dia s’institucionalitza com a festa oficial a tota Espanya, sota el nom de Dia del Patró d’Espanya, amb un marcat caràcter religiós, encara que després de la transició, algunes comunitats autònomes solen moure aquest festiu a altres dies de l’any. En els anys seixanta, amb l’aparició del Partit Socialista Gallec (PSG) i la Unión do Povo Galego (UPG) es tornen a realitzar actes clandestins per commemorar el “Dia de Galícia”.Durant la dècada dels setanta, els actes acabaven amb forts enfrontaments amb la policia franquista, i amb l’entrada en la democràcia es van seguir prohibint les manifestacions de la AN-PG (Asemblea Nacional-Popular Galega) i BN-PG, orígens de l’actual Bloc Nacionalista Gallec. Fins a mitjans dels anys vuitanta no es va permetre la manifestació del “Dia de la Pàtria” amb normalitat democràtica, sent avui l’acte més multitudinari de totes les celebracions que tenen lloc el 25 de juliol a la capital gallega. Actualment els diferents partits nacionalistes de Galícia continuen convocant manifestacions per a aquest dia, sota la denominació de “Día da Patria”, en què realitzen reflexions sobre la situació política gallega.